Eva, sola i amb dos bessons sota el seu càrrec, passa revista al gir radical que ha donat la seva vida en els últims mesos. Des que va conèixer al Miquel, la seva parella, passant pel tracte amb una sogra neuròtica a la figura sempre absent de Miquel, un pare incapaç d´aixecar-se a la nit a cuidar els seus fills o tenir el més mínim gest amb ells. Està sola, un cop més, acabada de sortir d´un procés que per res ha resultat tot el bonic que li van dir que anava a ser. Poc o gens la van advertir de les particularitats fisiològiques i psicològiques de l´embaràs, per no parlar del post-part, o de la necessitat de forjar una família sense cap tipus de manual. Eva se sent com una aspirina en un got d´aigua, efervescent, desapareixent per moments d´una realitat esfereïdora. Amb l´ajuda inesperada d´un veí, lluitarà per trobar-se una altra vegada, i tornar a prendre el control de la realitat, lluny de veus queixoses i els plors dels bessons.