Aquest llibre ofereix un retrat de l´activitat literària i periodística i del pensament artístic i polític de Domènec Guansé (1894-1978) des de l´inici de la seva vida com a professional de les lletres a Barcelona en els anys vint i trenta, passant pels anys d´exili a França (1939) i a Santiago de Xile (1940-63), fins al període novament barceloní dels anys del retorn (1963-1978). A partir de materials inèdits o a penes reproduïts -epistolaris, assaigs, articles, narracions i novel·les- s´hi analitzen la incidència de l´exili en la vida i l´obra d´aquest escriptor compromès socialment; la seva profunda reflexió sobre l´exili i la literatura que en sorgeix; les preocupacions artístiques i l´obra de creació que escriu a Xile; la voluntat de relligar el món cultural i literari de la diàspora amb el de l´interior; la curiositat per la desclosa de la literatura dels seixanta i els setanta; la recuperacuó complexa i dificultosa de l´activitat d´escriptor sota el franquisme; la coherència del seu compromís constant envers la llengua i la cultura catalanes i la lluita per demostrar amb la pròpia actitud la independència i la consciència professionals del crític.