Un home malalt demana al seu fill que abandoni uns dies les muntanyes on passa l´estiu i que l´acompanyi, potser per última vegada, a l´illa adriàtica en què va néixer. El retrobament en aquell paisatge lluminós, tenyit de records, resulta decisiu per a tots dos. Un d´ells descobrirà el que significa deixar descendència; l´altre afrontarà el sentit de la pèrdua. L´estil elegant i contingut d’aquesta narració, publicada per primer cop el 1942, la converteix en opinió de molts en l´obra mestra de Giani Stuparich. L´illa és, en paraules de Claudio Magris, «un relat magnífic de vida i de mort, no conjurada sinó mirada sense pietat cara a cara». Presentació d´Elvio Guagnini Postfaci de Claudio Magris