Actes del Col·loqui Internacional a la Université Paris-Sorbonne (12-14 d´octubre del 2015)
El teatre contemporani està en ebullició: avui, més de quinze anys després de la definició del postdramàtic, debatem sobre el «retorn de la ficció», el «nou realisme», el «teatre impossible », el «teatre desbordat», el «teatre postespectacular»... Ens cal avaluar de bell nou. Es manté l’embranzida de la literatura teatral contemporània o bé l’impuls del performatiu l’ha acabat arraconant? I si es manté, quins procediments empra? Quins temes explora? És una escriptura matricial? És una escriptura que renuncia a fixar directrius prèvies al treball des de l’escena? Com s’ho fan els nous autors per fer compatibles l’escriptura teatral i la dimensió performativa que busca l’escena del present? Són algunes de les preguntes sorgides arran del col·loqui organitzat pel CRIMIC (Université Paris-Sorbonne), l’Institut del Teatre de Barcelona i el TRILCAT (Universitat Pompeu Fabra).