L?Ètica nicomaquea, una obra cabdal de reflexió pràctica, es proposa d?encaminar el capteniment humà tenint en compte els valors socialmentcompartits. És, doncs, un gran exercici intel·lectual dirigit a l?acció i no pas a la teoria. L?ètica aristotèlica argumenta, és clar, però no pretén demostrar res.Constata simplement fets contingents ?maneres de fer, hàbits personals, ideals col·lectius?i els explica a partir dels principis humans que els són immanents ?deliberació, escolliment, decisió, habituds, virtuts?.L?acció ètica parteix de la manera d?ésser humana, perquè la natura, sempre que origina un ésser, el dota d?un impuls innat per al canvi alhora que lidefineix l?estat perfecte que progressivament ha d?anar assolint. Per a Aristòtil, existir comporta posseir la capacitat d?actuar per a assolir laperfecció, per a obtenir aquella forma ideal que només podem aconseguir si l?activitat fa que sigui real allò que virtualment podem ésser.