Léautaud evoca a Le petit ami, amb els seus enrevessaments i candor alhora, tan propis, la seva infància del tot personalíssima en el París bullent de finals del XIX: ballarines, actrius, minyones i meuques amb les que el pare tenia tracte estret. Hi descriu, desvalgut i épateur, sempre amb un punt de delectació i sense la menor censura, la seva obsessió edípica i delirant per una mare que el va deixar acabat de néixer.