La poesia d´Antonina Canyelles és com la visió d´una estrella fugaç, com un tret, com una guillotina... Amb el pas lluminós del cometa, amb l´esclat de la pólvora, amb la caiguda del tall d´acer o amb un poema seu ningú no queda indiferent, quelcom canvia o es remou dins els engranatges del lector. Perquè la seva no és només una grandíssima obra d´aquest gènere complex anomenat poesia, és un tret de literatura de la més pura disparada al bell mig dels nostres estèrnums.