Josep Fontana ha exercit un fecund magisteri sobre nombroses generacions d’historiadors i d’universitaris en general. Aquest llibre, editat amb motiu del seu nomenament com a doctor honoris causa per la Universitat de València, reuneix algunes de les seues reflexions sobre l’ofici d’historiador i l’ensenyament de la història, així com diverses intervencions en l’esfera pública sobre la pobresa i la desigualtat, les cares obscures i ocultes de les nostres democràcies i dels seus governants, els usos polítics de la història i de la memòria, i molts altres temes d’actualitat. La primera part se centra en allò que Fontana ens diu sobre els historiadors que més han influït en la seua manera de concebre i practicar l’ofici d’historiador. La segona part recull diversos treballs sobre distints tipus d’historiografia que han anat apareixent des del segle XIX fins als nostres dies. La tercera ens porta a aquells conceptes, processos històrics i identitats col·lectives que han estat molt presents en les anàlisis i les reflexions de Fontana al llarg de la seua trajectòria d’historiador. I la última part està dedicada a l’ensenyament i els altres usos públics de la història.