Principi de plaer és un títol irònic que prova de descriure el model de vida que ha assumit la societat actual. El llibre és un conjunt de retrats de conductes humanes actuals que es caracteritzen per viure al dia i sense compromisos, sempre des d’una perspectiva distanciada i objectiva, però amb la voluntat de despertar en el lector una actitud crítica. Una de les estratègies que l’autor ha utilitzat és la descripció de conductes animals per exposar la mentalitat primària (centrada en el desig i la carnalitat, i que defuig el compromís i la responsabilitat) que adopten els habitants de la modernitat. El llibre està dividit en 3 parts: a la primera i a la tercera trobem poemes lírics i narratius, però breus, mentre que la segona part, Plaer reproduït, és un poema llarg dividit en nou passatges on un individu recorda el moment de la seva vida en què va substituir el principi de felicitat pel principi de plaer (d’estímuls immediats i fugisser, sense futur), i s’explica les decisions i els seus motius. L’estil de Jordi Julià es pot caracteritzar com a realisme gris d’introspecció psicològica, que tendeix cap a la utilització de correlats objectius (extenses metàfores que ocupen tot un poema) i monòlegs dramàtics, per tal de mostrar conductes humanes i construir personatges.