L´amor que fa caure ciutats

A Shanghai, el 1943, una joveníssima escriptora de 23 anys es torna immensament famosa publicant en un magazín popular una sèrie de relats elegants i tràgics que parlen d’amor. Els seus lectors els devoren amb fruïció sota les bombes de l’exèrcit japonès, mentre la guerra civil sacseja el país. A aquells que la critiquen per no prou ideològica, ella respon: “Només vull escriure sobre els afers trivials d’un home i d’una dona. No hi ha guerra ni revolució en la meva obra, ja que crec que les persones, quan s’enamoren, són més innocents i desemparades que quan fan la guerra i la revolució.” Eileen Chang és una de les escriptores més estimades pel públic xinès. El seu lloc en la literatura universal és prop de Zweig i de Schnitzler, com ella enamorats d’un món que s’acaba. Però en l’obra d’Eileen no hi ha ni un bri de nostàlgia: només lucidesa i comprensió. El nostre volum, el primer de l’autora que es tradueix al català, recull dues de les peces més representatives de la seva obra: la novel·la breu L’amor que fa caure ciutats i el relat Setge; i les acompanya amb un postfaci del sinòleg Ricard Planas.