Publicat en ple estat d´excepció el març del 1969, El desgavell es va exhaurir en poques setmanes. L´autor era un desconegut entre la gent de lletres, un franctirador que no tenia res a perdre si cantava la canya. Això és el que fa aquesta crònica de la República, la guerra i l´exili: explicar el que la vida en aquells anys virulents i moguts ensenya sobre els homes. "Era propòsit meu encapçalar aquest llibre amb un altre títol: La conya. Reconec que no en sabia trobar cap altre que encaixés tan encertadament amb el meu propòsit", avisa Ferran Planes. ¿Les circumstàncies històriques? Un cafarnaüm dominat per l´absurd. ¿Els personatges? Prohoms o genteta amb un sòlid instint d´adaptació que no s´assembla gaire al que n´explica després la llegenda. El quadre és tragicòmic, iconoclasta, mai cínic. Contrasta fantàsticament amb la narració de la història oficial. S´acosta a la novel·la d´aventures. I tanmateix all is true.