L´any 1988, Joan Brossa acabava el text "Quaranta-dos anys després", escrit per al catàleg d´una exposició de Joan Ponç a la Galeria Gènesis, de la manera següent: "fer reviure unes flamarades exemplars que avui resulten urgents perquè som dins una moda on les esquerdes són moltes i la badoqueria es té per un cristall puríssim". Rescatem avui aquestes paraules del poeta per donar entrada a un llibre que recopila un gran nombre de textos brossians al voltant del pintor Joan Ponç.

La nostra intenció seria la de fer reviure la flamarada de l’amistat Joan Brossa-Joan Ponç, i els seus fruits, especialment al voltant dels anys de "l´incendi" Dau al Set. La unió que hi hagué entre ells dos durant aquella època (fins que el pintor se´n va anar al Brasil el 1953) fou molt intensa. De vegades passaven nits senceres xerrant a un banc de la plaça Molina. La febre creadora que els envaïa podia donar lloc a pintures i poemes amb una gran afinitat. Símbols del mateix tipus, admiració pels seus predecessors (Foix, Miró i la gent de l´ADLÁN), gustos compartits (màgia, astrologia, art popular, civilitzacions antigües, etc.), idees i capteniment social del mateix signe (anticlericalisme, rebuig de la burgesia i del capitalisme, lluita per la llibertat, etc.), formen una xarxa que entrellaça textos i pintures fins a tal punt que de vegades la línia divisòria s´afebleix i gairebé no es distingeix.

Edició a cura de Glòria Bordons