Quan la Mireia Estrada es va casar amb un home marroquí, dues cultures aparentment irreconciliables van emprendre el repte de la convivència i l’entesa. Des de llavors, l’autora viatja regularment al Marroc per visitar la seva família política i, irremeiablement, el país i els costums de la seva gent han passat a formar part de la seva realitat més íntima. Aquest llibre neix de l’estranyament que comporta ocupar un rol social incòmode -el d’una dona occidental integrada en una família tradicional marroquí-, i de la voluntat d’acostar-se a l’altre i salvar la diferència. Des d’una mirada esbandida de prejudicis i d’afectació, des de l’anècdota desensucrada i l’humor viu, Sense sucre és un viatge a l’univers ric i complex de la cultura musulmana...