Mitjançant una escriptura manifestament metafísica JaumeMesquida ens descriu la recerca, a cops al·lucinada, dels territorismés íntims de l’ésser. Conscient que l’existència en el seu sentitméspregon, és sinònim de soledat, no defuig tanmateix la companyiade l’amor, o el seu ideal —blasmaten la figura d’una estimada, sense nom, però omnipresent—, queplaneja sobre cada vers en l’intentde dotar de significat aquest trajecte. Amb una remarcablesobrietat expressiva, el poeta acaba perllegar-nos un sentit testament vital i filosòfic