Pell d’ànima és un llibre que parla de la complexitat humana, de la seva gran contradicció: la necessitat de transcendència i al mateix temps la por a morir, perquè això de l’ànima no deixa de ser una qüestió de creença. Però els poemes van més enllà i escaten totes les pells per exposar que els humans no tenen més exclusivitat que la mesquinesa i que tota cosa viva amaga una ànima, perceptiva pels bons observadors. També, l’ànima és el que queda de tot allò que ja no hi és, la vida del passat, del record necessari per saber definir-nos en el que som ara. A la darrera part del llibre, l’autor viatja a Finlàndia i allà troba una ànima que es fon amb el paisatge i que estableix un diàleg poètic a vegades desolador.