Judith Butler, una dels intel·lectuals més influents del món, explora com en un context bèl·lic Occident determina quines vides mereixen ser plorades -les pròpies- i quines no -les dels exèrcits enemics. I critica que siguin els mitjans de comunicació, esdevinguts part activa de la guerra, els que ho presentin així, cosa que afavoreix l´hostilitat sense remordiments cap als països que no s´ajusten a la norma occidental d´allò que és humà, ja que en certa manera deshumanitza els habitants d´aquells països. Escrit amb el rerefons de les guerres de l´Iraq i l´Afganistan i, també, de les atrocitats comeses a les presons de Guantánamo i Abu Ghraib, Butler demana repensar les polítiques progressistes, oposar-se a les accions militars intervencionistes il·legítimes i arbitràries, i establir condicions perquè la violència sigui menys viable i la vida més vivible. «Reconeguda arreu del món per les decisives aportacions a la teoria del gènere, així com per aquestes reflexions plenes de coratge polític sobre temes com la vulnerabilitat i la precarietat de les vides, el dol públic, la guerra, la tortura o el nacionalisme, o la diferència entre la violència legítima de l´Estat i el terrorisme, Butler manté una relació ben viva amb el nostre context.» (De la introducció)