Com és possible passar de la civilització directament a la barbàrie? Alguns dels protagonistes dels episodis més cruels que Estat Islàmic grava i difon a la xarxa són europeus. Com aquell britànic, graduat en ciències informàtiques a la Universitat de Westminster, conegut a Síria com el gihadista John, el botxí que va esferir l´opinió pública mundial apareixent en diversos vídeos de decapitacions d´ostatges mentre recitava missatges apocalíptics, expressant-se amb el típic accent de l´est de Londres. O com l´estudiant d´enginyeria que, dues hores abans d´assassinar 88 persones al passeig dels Anglesos de Niça, s´havia fet una selfie que va penjar en una xarxa social. O els terroristes que l´hivern passat van assassinar dotzenes de persones a la sala Bataclan, a París, o els que, pocs mesos abans, havien irromput en el setmanari Charlie Hedbo, o molts dels que es desplacen a combatre a Síria. Ciutadans europeus, immigrants de segona o tercera generacions, nascuts aquí. Educats aquí. Joves aparentment integrats que han participat en totes les etapes del nostre sistema educatiu i s´han empassat centenars d´hores de programes infantils i juvenils de les nostres televisions.
Increïble. De les nostres escoles i universitats, teletransportats a la monstruositat més inimaginable, a les files d´un exèrcit conegut, principalment, pels seus vídeos de degollaments, d´ostatges assassinats a sang freda, de milers d´infants i dones convertits en esclaus, de pobles sencers esborrats del mapa, de presoners cremats vius com a espectacle a la plaça pública. Què està passant? Per mirar d´apropar-se al problema, l´autor pren com a hipòtesi la idea següent: potser el fenomen no és tant una radicalització de l´islam com una islamització del radicalisme.