La veïna et va dir que s´estimava més que no portessis la teva filla de sis mesos al sopar. No és res personal, senzillament no suporta els seus plors. El teu marit hi va estar d´acord. Al capdavall, viviu a la casa del costat. Podíeu portar el monitor infantil per sentir si plorava i fer torns per passar-la a veure cada mitja hora. La teva filla dormia quan hi vas anar per darrera vegada. Tanmateix, en aquest moment, mentre puges corrents les escales fins a la seva habitació, envoltada d#un silenci absolut, te n´adones que el teu pitjor malson s´ha fet realitat: la nena ha desaparegut. Mai abans no havies hagut de trucar a la policia. Ara és a casa teva i qui sap què pot arribar a descobrir...