Albert Pérez i Baró (1902-1989), sindicalista i escriptor català, va participar de manera activa en la redacció i posada en marxa del Decret de Col·lectivitzacions aprovat el 24 d’octubre de 1936. Com a destacat membre de la Conselleria d’Economia de la Generalitat de Catalunya, en serà un dels màxims artífexs, per la qual cosa, un cop acabada la guerra i ja a l’exili, continuà difonent a través de nombroses xerrades i publicacions l’esperit de l’autogestió obrera. Socialista, com ell mateix es definia, apostava per una col·lectivització d’empreses on els obrers assumissin tant la producció i la mà d’obra com la gestió i presa de decisions. Es tractava d’una proposta amb aires socialitzadors, amb control i supervisió de les institucions, però sense caure en l’estatització. Entre les seves obres més rellevants, s’han d’esmentar 30 mesos de col·lectivisme a Catalunya, del 1970 i amb pròleg del president Josep Tarradellas, o Autogestió obrera, del 1974, on explica l’experiència col·lectivitzadora durant els convulsos anys de guerra. La recopilació dels diversos documents reproduïts en el present llibre, com ara cartes, esborranys o discursos, suposa una aproximació de primer ordre, amb reflexions personals, a un dels fets més innovadors i originals de la història del moviment obrer.