Teodor Llorente (València, 1836-1911) va revitalitzar la tradició poètica valenciana moderna i va iniciar la recuperació culta de la llengua literària en una època confusa i convulsa. Des de la perspectiva humana, sentida i emotiva, d´un país i d´un temps passats que mantenim vitalment en la memòria històrica i cultural. I és que Llorente, amb els seus encerts i neguits, i les seues febleses i contradiccions, va creure en una bella idea: fer renàixer un món d´emocions, de memòries i de paraules amagades.
Aquesta obra, Premi d´Assaig Mancomunitat de la Ribera Alta 2011 és, també, un homenatge al país de paraules que els valencians actuals senten viu en la memòria personal i col·lectiva.