"Anna Aguilar-Amat esdevinguda una No-Ginebra ens escriu aquest nou llibre de poemes en forma epistolar des de l´illa d´Avalon. Avalon és el centre neuràlgic del món femení, la casa de la dona, el matriarcat existent quan es tanca la porta, ningú et veu i hi tens els fills a dins. Un regne femení, singular, quotidià, on les mans tallen verdures i cuinen, el briks són a la nevera, hi ha boles de gelat de maduixa, pastissets de Cropan, pilotes fetes amb paper rebregat, selfies a la platja; on el món exterior aporta imatges que hi circulen sense atrafegament i on el desig i l´amor són llocs i noms perduts a la geografia dels mapes a més de 8000 km de distància. Amb curioses similituds amb l´imaginari poètic de joves poetes nord-americans actuals, Aguilar-Amat construeix un poemari on poesia i bellesa es veuen destronades per necessitat i per una vida portes endins excessiva". (Dolors Miquel).