Sant Pancraci del Paradís trontolla a la falda de Vulcano i és evacuat. Un home de ment al·lucinada, elegant com un vampir i amb aires d’Errol Flynn, contempla la destrucció del poble al mateix temps que atura el tempo de la seva ànima en plena rebel·lió quasi extàtica. El deliri, la solitud, el fatalisme, l’humor, el desamor, el caos i una difusa esperança de redempció l’acompanyen en un viatge sense retorn cap a l’infern. En un món on el temps s’atura sota. tota mena d’atacs —reals o imaginaris— el protagonista improvisa una vida nova, una calma estranya. En un desvari de lava que retrona amb xispa i estil s’aproxima a la tragèdia que neix dins seu.