Fins ara ben poca cosa sabíem de Gai Licini Calvus (Gaius Licinius Macer Calvus). Ens consta que era un dels poetae novi, o poetes neotèrics, amic íntim de Catul, com Quint Cornifici, Furi Bibàcul, Helvi Cinna, Valeri Cató i un tal Cecili. Els manuals repeteixen fins a la sacietat que tota l’obra dels poetae novi, llevat d’una part de la poesia de Catul, s’ha perdut. En realitat, coneixem el nom d’aquests poetes perquè apareixen en l’obra de Catul; perquè són recordats per alguns poetes posteriors, com per exemple Ovidi; o perquè els trobem vagament referenciats per historiadors, com ara Suetoni i Tàcit, o citats fragmentàriament per erudits com Sant Jeroni o Sant Isidor. Ara però, podem accedir a un bon grapat de poemes i suficients dades biogràfiques d’aquest autor oblidat, gràcies a una troballa sense precedents als fonaments d’una casa antiga a Pollença.
Eduard Sanahuja (Barcelona, 1953) ha estat professor permanent del Departament de Didàctica de la Llengua i la Literatura de la Universitat de Barcelona, de la qual és professor honorífic. En poesia, ha publicat El gos del Galiot (Edicions del Mall, Barcelona, 1981); Mirador (Edicions del Mall, Barcelona, 1983); Doble joc (Columna Edicions, Barcelona, 1988); En defensa pròpia (Editorial Bromera, Alzira, 1994); Compàs d’espera, (Editorial Bromera, Alzira, 2006); El llançador d’espases (Pagès editors, 2013); l’antologia Sang barata (AdiA Edicions, 2015); Teories del no (Edicions del 1984, 2016); i Monòlits. Frases fetes per commemorar desfetes (AdiA edicions, 2019).Ha estat guardonat amb diversos premis, entre els quals els Jocs Florals de Barcelona de l’any 2016, amb el llibre Teories del no.