Les nostres recomanacions i propostes

Tot i els més de dos mil·lennis que separen I desitjo i cremo de la seva autora, els versos de Safo ressonen de nou com si no carreguessin ni un minut a les seves espatlles. Marcats per la senzillesa desvergonyida del català d’Eloi Creus, s’alcen més plens d’aire fresc que mai en aquest recull de les seves poesies publicat per Proa. Ens trobem davant la versió menys incompleta fins al moment en llengua catalana d’una obra que ha arribat fins als nostres dies en una condició totalment fragmentària. A més a més, la introducció del traductor, —juntament amb els seus comentaris a alguns dels poemes més significatius al final del volum—, i el contundent epíleg de la també poetessa Maria Callís, situen el llegat de Safo en un espai prou allunyat dels debats biografistes posant tota l’atenció en el poemari que tenim entre les mans. 

D’una banda, Creus contextualitza l’obra tot enumerant-ne les interpretacions més canòniques, per acabar apuntant la necessitat de llegir-la des d’allà on sigui més plaent perquè “és potser aquesta la gràcia dels clàssics”. El traductor també apunta la seva voluntat de dotar el recull d’un valor literari autònom convertint aquesta edició, sobretot, en un llibre de poesia. D’altra banda, Callís remarca al seu epíleg el gest performatiu en que es converteixen els mots de la poetessa quan, tot i la pèrdua de la majoria d’aquests, Safo encara pot anunciar el seu “Et dic que de nosaltres algú en té el record”. I és que amb aquest “nosaltres” l’autora no només funda la seva pròpia poesia sinó que projecta les seves paraules cap al futur, cap a un nosaltres, que és, sobretot, un totes nosaltres.