Les nostres recomanacions i propostes

Potser ara més que mai es fa necessari un còmic com aquest, que pretén desembrollar les relacions entre Occident i el món àrab, lliure de prejudicis o demagògies, per la via personal i autobiogràfica i sense concessions de cap tipus als diferents bàndols o al lector. “Aquesta és la historia real d'un nen ros i de la seva família a la Líbia de Gadaffi i la Síria de Hafiz al-Assad”, diu la contracoberta. Així de simple. I així de complicat, perquè el protagonista, el propi Riad Sattouf, era la rara avis més improbable en qualsevol dels dos països: de cabellera rossa i exuberant, el Riad nen va viure el contrast cultural en pròpia pell, mentre ell i la seva mare acompanyaven el pare. Aquest, nascut a Síria però universitari a París, va decidir restituir les beques que l'havien dut a Europa tornant als països àrabs en plena ebullició, on els llicenciats havien de jugar un paper important per al naixement d'aquestes protodemocràcies panarabistes, hereves de Nasser, que apareixien a Líbia, Iraq o Síria. És, en aquest primer volum del que serà una trilogia, el personatge més interessant. Volia contribuir a la modernitat al mon àrab, aquell Orient Mitjà que es desenvolupava amb esforços sota governants amb mà de ferro i una idea utòpica, i que precisament ara s'enfonsa en guerres majoritàriament civils (en les que els occidentals som, en part responsables). La idea d'unes nacions lliures, educades, socialistes (o socialment justes), igualitàries, laiques... era un objectiu complex. No tot era tan fàcil. Amb Gadaffi liderant Líbia en una espècie de socialisme islàmic, on ningú tenia casa però els habitatges eren de tothom, les contradiccions sorgien fàcilment empeses per la pobresa i la religió. Síria tampoc va ser un passeig. Hafiz al-Assad (fill de l'actual Basher al-Assad) governava mentre el país patia gana, pobresa i guerres contra Israel. Però no oblidem que el protagonista és un nen, i en aquesta novel·la gràfica no hi ha cap anàlisi sociopolítica amb ínfules pedagògiques. El punt de vista és innocent, tot i que destaca la perspicàcia i ironia del dia a dia, i les sorpreses les posa el lector davant del que llegeix. I és per això que aquesta novel·la gràfica sembla el resultat del que podia haver estat barrejar Guy Delisle amb Michel Rabagliati, per la autobiografia infantil i el viatge d'exploració a un lloc exòtic; fins i tot pel dibuix, molt eficient, de traç còmode i clar, amb uns colors agradables, cadascun responent a un país: groc per la sorra de Líbia, blau pel mar bretó i rosa per la terra vermellosa de Síria. Però no ens enganyem: darrere d'aquesta aparença inofensiva es revelen moments profunds, contradictoris i aclaparadors, perquè el racisme, la ideologia, el patriotisme i l'entossudiment d'uns i d’altres contribueixen al xoc cultural, polític, cívic.
 
Aquesta és la primera part de la trilogia que explicarà les peripècies de l'autor als països musulmans en els que va viure –i, per tant, en els que va ser educat. Ha tingut un èxit desbordant a França i ha estat guardonada amb el premi a la millor obra al Festival d'Angoulême d’enguany –l’edició del qual, per cert, ha estat consagrada a l'homenatge a Charlie Hebdo i els dibuixants assassinats. El propi Sattouf va treballar durant molts anys a Charlie Hebdo i, com no podia ser d'una altra manera, se sent part d'un conflicte sense solució a la vista pel que fa, per exemple, a la convivència a França. Després de diversos còmics que ja l'havien dut a l'èxit a tot el món, com Mi circuncisión, Pascal Brutal, o la sèrie La vida secreta de los jóvenes, aquesta és la seva obra més autobiogràfica fins ara, la més entranyable i commovedora. Un dels còmics de l'any.