Les nostres recomanacions i propostes

Si la lluita de l’home contra el poder és la lluita de la memòria contra l’oblit, com ens deia Kundera, aquest llibre és explosiu, revolucionari, magnífic. M’explico. Sepultada pel franquisme, la memòria de Barcelona, com la d’arreu, fa temps que intenta tornar a la superfície de la mà d’investigadors de diverses menes que, gràcies a la seva feina, ens  permeten  entreveure  com  era  el  món  abans  de  la llarga  nit  del  franquisme.

Si  acceptem  el  principi  benjaminià  segons  el  qual  la  foto  és  una  peça probatòria del procés històric, podem considerar aquest llibre com una obra bàsica, fonamental, d’aquesta titànica tasca de recuperació de la memòria històrica. A Reporters gràfics la recuperació, a més, és doble, ja que, per una banda, un dels volums recull una espectacular selecció d’imatges ordenades cronològicament que ens ensenyen diverses  facetes de la realitat quotidiana de Barcelona –esdeveniments esportius, actes polítics, zepelins, escenes de la guerra, etc.– i, per l’altra, el segon volum és un llibre dedicat als autors d’aquestes fotos. Més ben dit,  dedicat  sobretot  a  l’ofici  del  fotoperiodisme,  i  del  periodisme  en  general,  ja  que,  en  el  fons, tracta de la relació dels mitjans amb el poder, de la història de l’ús propagandístic i polític que se’n farà, i que, en part, serà el detonant de la seva pròpia mort sobtada l’any 1939.

La modernitat de les imatges  que  aquells  personatges  van  recollir,  l’imaginari  visual  que  van  crear  aquells  homes  (sí, només homes...), és d’una vitalitat i una vigència extraordinàries, que (amb perdó pels afectats) fan empal·lidir moltes de les fotos que avui trobem als diaris. Massa modernitat per al franquisme. Ah, i si necessiten encara algun motiu més per donar un cop d’ull a aquest llibre, l’edició és exquisida...