Nuestras recomendaciones y propuestas

La capacitat tècnica dels éssers humans ha superat amb escreix tota expectativa prèvia, però en l’origen d’aquesta possibilitat transformadora hi ha el còmplice més antic del treball humà, a saber, el foc. Així el presenta Peter Sloterdijk en aquesta petita conferència sobre la història de les civilitzacions i la seva relació amb les diferents formes d’energia. El treball humà seria la base principal en tota interacció entre l’home i natura, però amb aquest també hi hauria el regal del tità. El foc ens hauria dotat del poder d’assimilar diferents elements naturals, de configurar el medi i d’alliberar-nos d’una part important de l’esforç físic. Avui dia, però, aquesta relació metabòlica amb l’entorn hauria arribat a un punt de no retorn. Estem cremant més coses de les que som capaços de regenerar.

Els Prometeus contemporanis ja no són castigats per una àguila que se’ls menja el fetge cada dia, sinó pel remordiment i la mala consciència. Ja sigui per donar el foc als homes, insuflar vida a la matèria o crear l’arma més destructora imaginada, les conseqüències de les seves aportacions escapen del seu control i ho converteixen tot en cendra. Només fa falta informar-se de la situació política mundial actual i sabem, sense cap mena de dubte, que Prometeu avui encara es penedeix del regal que ens va fer. Per això, toca fer un alto el foc i començar ja a redimir el seu penediment.