Nuestras recomendaciones y propuestas

Miri Yû, escriptora de diverses i controvertides novel·les (algunes de les seves presentacions han estat cancel·lades per avís de bomba), pertany, ella mateixa, a una minoria ètnica, la zainichi (originària de Corea del Sud), i ha patit la discriminació i el racisme de primera mà. I a Tòquio, estació de Ueno es pot rastrejar, molt fàcilment, aquesta existència marcada per la marginalització.

Som davant d’una obra on conviuen dues històries: per un costat, la dels sensesostres que (mal)viuen al parc proper a la moderna estació de Ueno, on, de tant en tant, són desallotjats durant les anomenades neteges especials (eufemisme retorçat i cruel); i, per un altre, la del Gran Terratrèmol de l’Est, que va tenir lloc al març de 2011 i que va provocar el desastre de la central nuclear de Fukushima. Dues històries, sí, però en realitat són moltes més. O, més aviat, una sola: la història oculta, silenciada, invisibilitzada.

A partir, doncs, d’una narració que pren com a protagonista en Kazu, un fantasma que deambula pel parc de Ueno, Miri Yû composa un mosaic ple de petites històries: narracions marcades per la distància, l’absència de la família, la pobresa, els desitjos incomplerts… Una història ubicada als marges de la societat japonesa, dibuixada amb una escriptura crua, exempta de sentimentalismes, però impregnada d’una poesia urbana i rural absolutament malenconiosa.