Les nostres recomanacions i propostes

Els pares de la Poko mai van arribar a sospesar el gran error que havien comès el dia que li van regalar una timbal. Tampoc és que haguessin tingut grans idees anteriorment, tot s'ha de dir! I per desgràcia del pare, i la pau a casa, la Poko va descobrir que la percussió era la seva vocació.

Un dia el pare li va dir: "Poko, per què no vas una estoneta a fora amb el timbal? Però fes poc soroll. Només som una petita família de granotes que viu en un bolet, i no ens agrada cridar l'atenció."

Amb aquesta hilarant premissa comença un conte aparentment ingenu on més enllà de la broma inicial se'ns parla de la vocació, de l'art, la idea de comunitat, de ser una mateixa i seguir el teu camí. 

La Poko inicia el seu camí pel bosc, primer tímidament, i a mesura que els seus passos acompanyats del so del seu timbal van ressonant pel bosc, mési més animals se li uneixen fins crear un gran baluern. La  Poko es convertix en una peculiar flautista de Hamelin.

A part del valor forma i pictòric de l'àlbum també cal destacar la voluntat de l'autor per trencar els rols de gènere de la família tradicional dins la faula. El pare i la mare de la Poko ens presenten els rols clàssics domèstics "intercanviats." A més a més de les referències a altres obres de la literatura infantil com "Charlie i la fàbrica de xocolata" de Roald Dahl o "On és el meu barret" de Jon Klansen.