Nuestras recomendaciones y propuestas

Llegir Morir sabent poques coses deixa amb la sensació d’haver anat de viatge amb els amics de sempre, un viatge per carretera on s’ha tingut temps de tot: d’explorar la tendresa i la tristor, de recordar els que ja no hi són, de deixar que ragi la plorera, de curar ferides, de mirar una pel·li d’aventures, d’imaginar futurs distòpics i de crear bromes internes noves.

El llibre el componen onze relats –a priori no relacionats– que s’acosten a la mort a través d’uns personatges ben vius. Tot jugant amb la forma del text –ara és un diàleg amb ganxo, ara és un fil de correus electrònics, ara agafa un caire cinematogràfic– Joan Enric Barceló demostra que sap crear uns personatges que te’ls creus només de sentir-los parlar (o pensar). L’autor se serveix del format curt del conte, doncs, per provar i trobar el gust a diferents veus i tècniques de narració.

Tot i la condició independent de cada història i de cada personatge, res desentona o queda fora de lloc. Sembla que Barceló tingui traça a triar, per exemple, l’ordre d’unes cançons que han d’encaixar en la totalitat d’un àlbum. Estarem pendents de si, entre conte i cançó, s’anima també amb la novel·la. Mentrestant, gaudim d’aquest Periscopi. I si en acabar-lo ens entren ganes de compartir el viatge amb els amics, per què no els el regalem?