Les nostres recomanacions i propostes

No és d’estranyar que la segona novel·la de Joan Benesiu, el pseudònim de l’escriptor valencià Josep Martínez
Sanchis (Beneixama, 1971), estigui prologada per Manuel Baixauli. La seva literatura –la de Benesiu i la de Baixauli– sembla sorgida d’aquell mateix pou que, segons l’enigmàtic protagonista de L’home manuscrit, cal per escriure.

Les històries de Gegants de gel es desenvolupen al voltant de la taula d’un bar situat al límit austral del món, a la ciutat patagònica d’Ushuaia, i creixen com les arrels dels boscos de lengas, els roures propis de la geografia de la Terra del Foc: de manera entrecreuada. 
Els personatges que es troben a la ciutat austral pels volts de Cap d’Any, reunits al bar Katowice d’Ushuaia –“una ciutat preparada per a introduir el viatger europeu en la consciència del límit”– tenen tots un motiu per haver assolit aquesta frontera –no només geogràfica. Allà, amb la polonesa Dominika i la seva filla Cristina, hi ha convocats el turista misantrop Guillaume Housseras; Peter Borum, l’home de Liverpool que busca en les pistes d’un germà suïcidat l’actitud confosa del seu fill; Nemesio Coro, un mexicà que fuig; el xilè Martín Medina i el mateix narrador, que busca les seves pròpies raons per passar el Cap d’Any en aquesta latitud limítrof, després d’un treball intel·lectual ingent.

Gegants de gel, una novel·la sens dubte sebaldiana, irradia personalitat. Rere la seva aparença hermètica, amaga una aventura lectora única. De Jünger a la matança de Tlatelolco, de Pitol a Gombrowicz, de Bolaño a Tarkovski, avança com un iceberg enmig dels mars gèlids de la Terra del Foc, desafiant, cap a una única i incontestable conquesta: una veu pròpia.