Saltar a: Contenido � | Pie de la página � | Menú principal �


Buscar en el blog:

Eduardo Agualusa

Teoria general de l’oblit

08.05.2018
De l'Angola de la que ens parlava Lobo Antunes, provenen curiosament dos dels meus autors preferits avui dia: Eduardo Agualusa i Valter Hugo Mae, que juntament amb Gonçalo Tavares i Afonso Cruz formen al meu entendre el quartet més portentós de les lletres portugueses actuals. Si Lobo Antunes ens relatava Angola des de la seva posició com a metge blanc que provenia de la metròpoli, l'obra d'Agualusa ens ofereix la vivència des de dins, i entén la literatura, de la mateixa manera que Hugo Mae, com l'àmbit en què la tragèdia de la realitat es combat amb poesia.

El llibre d'Agualusa, publicat recentment per Edicions del Periscopi i Edhasa, és aquesta Teoria general de l'oblit, una novel·la radical i tendre, en la que la protagonista intenta sobreviure al dolor i a l'agitació del món aixoplugada dins casa seva, rere la paret de totxanes que ella mateixa ha aixecat per tapiar l'entrada. Malgrat no poder evitar que els carrers i l'esdevenir acabin calant la seva estança, durant gairebé trenta anys, serà en aquestes parets on escriurà la seva història, les pors de molts.

Mentre ella observa el món que l'envolta i es va enfonsant en l'oblit, el país transita traumàticament per la guerra civil, la repressió, la pau, el caos urbanístic i la cobdícia desfermada. Un panorama de destrucció que no deixa d'estar arrecerada per una peculiar comicitat, alguns tocs onírics que no es deslliguen mai de la més punyent realitat, emparada pel fer-la petar de tasca, on se somriu tant, o més, com es plora.
 

Añade un comentario:


Saltar a: Contenido � | Pie de la página � | Menú principal �