Les nostres recomanacions i propostes

Caitlin Moran és com: un sac de rialles, d'aquells que, un cop el prems, ja no el pots aturar. Per això ens va enamorar fa nou anys. I ho continua fent.

Ens va ensenyar Com es fa una noia i Com ser una dona però, i després, què?

Sembla que, a mesura que anem sumant anys, també anem sumant càrregues, i les fatals conseqüències d’això són que la nostra salvatge vida sexual corre el risc de convertir-se en aquell «clauet de manteniment» que has d’incloure a la teva ocupada agenda.

Però ser adulta vol dir alguna cosa més que trobar un forat, i és per això que, sense perdre mai el sentit de l’humor, a vegades –només a vegades– ens hem de posar serioses.

Perquè el patriarcat –que també us afecta, senyors– no és cosa de broma, perquè podem no ser naturals, si això és el que volem, i perquè, per sobre de tot, hem d’evitar que cap nena, noia o dona pugui emmalaltir per un trastorn alimentari fruit d’uns cànons que “hem” de complir.

Escrit amb el seu característic estil autobiogràfic i sota el prisma de dona blanca, heterosexual, casada i amb filles, amb el qual s’autodefineix i del qual no pretén escapar, Moran posa l’accent en el problema de les cures domèstiques al qual totes, d’una manera o d’una altra, estem sotmeses. Sense pretendre alliçonar i sense importar-li en absolut les crítiques i opinions que pugui suscitar, Caitlin Moran és un al·legat a favor de ser el que et doni la gana.