Les nostres recomanacions i propostes

Aristòtil afirmà que a la naturalesa l’horroritza el buit. Ara bé, al campanar de Saint Jacques de la Boucherie, Blaise Pascal pogué afirmar que allà dalt la naturalesa no estava almenys tan horroritzada. En efecte, el 1648 Pascal experimentà a diferents altures amb un tub baromètric ple de mercuri per demostrar que el buit que s'hi provocava era precisament això, un buit. Fins aleshores tot tipus d’entitats més o menys etèries, com el mercuri gasós o l’aire igni, eren
la causa explicativa d’aquest buit sols aparent. El buit passà de ser l’absència de matèria, impensable en un món definit per l’extensió, a una relació particular i experimentalment reproduïble entre la pressió atmosfèrica i el pes.

​Tal succés no passaria de ser una anècdota en la història de la ciència si no fos perquè la controvèrsia que inicià tingué conseqü.ncies determinants a l’hora de comprendre què significa fer ciència i quina relació té aquesta amb la tradició. Les cartes al Pare Noël i els dos opuscles que se’ns presenten ara en aquesta nova edició són el millor exemple d’aquest Pas cal científic.

Contemporani i estricte, Pascal avança en aquests textos la noció actual d’obstacle epistemològic. Acompanya l’edició un deliciós pròleg de Pere Lluís Font.

Miquel Àngel Riera