Les nostres recomanacions i propostes

“Qui no coneix la seva història està condemnat a repetir-la”, va dir el filòsof Santayana, una frase que també s'atribueix a Napoleó.

Aquests dies vivim un retorn de l'ocorregut fa ja més d'un segle, quan a Europa va començar la Primera Guerra? 

“Els protagonistes de 1914 eren com a somnàmbuls, vigilants però cecs, angoixats pels somnis, però inconscients davant la realitat de l'horror que estaven a punt de portar al món”. Amb aquestes paraules Christopher Clark tanca la seva obra sobre com Europa va marxar a la guerra en 1914.

Pensàvem que els fantasmes del passat havien quedat enrere, que el Segle XXI s'allunyaria cada vegada més de la destrucció i la mort en dimensions catastròfiques que, des de Sarajevo fins a la guerra dels Balcans, es van viure durant el segle passat, segurs que els sistemes democràtics, els avanços tecnològics i l'ordre internacional garantirien que tot allò mai tornaria a ocórrer a l'Europa civilitzada. Però vam veure arribar als nous tirans i no vam voler fer-los front; vam saber que llançaven bombes contra civils i vam preferim mirar per a un altre costat; des de Moscou, Minsk, Yangon, Hong Kong, Alep arribaven els crits d'horror dels quals corrien als carrers perseguits en brutal repressió i no vam reaccionar; vam assistir al sinistre espectacle d'uns dictadors que abraçaven als nostres governants democràtics i mentre aquests, somrients i sense pudor, acceptaven diners tacats, nosaltres vam guardar silenci.

Avui, com un tanc rus que avança pels carrers de Kíev, la història torna i, una vegada més, cremen les terres de sang. Algú pensa que les conseqüències no seran de nou tràgiques? Com és possible que ho haguem permès ?