Buscar en el blog:

Antònia Vicens

Pare què fem amb la mare morta 

01.04.2021
Una mare morta, un fill que crida al Pare i una bona dosi de surrealisme són els ingredients del darrer poemari d’Antònia Vicens editat per La Breu edicions. Amb títol de novel·la negra: Pare què fem amb la mare morta, és un llibre sobre el dol desposseït de qualsevol clixé sentimental. Els versos de Christian Bobin i Jaume Pont que encapçalen el poemari remeten a la llum i la follia, ambdós elements vertebrals de tot el text.
 
La poeta construeix una estètica que fon allò oníric amb allò sòrdid: la mort i el naixement, com qui esquartera i pareix. El cementiri on es desenvolupa tota l’acció és un espai de frontera que no pertany enlloc. Les Ànimes que hi penen es troben exiliades front un Déu impassible, com el Pare qui mai contesta al fill. Antònia Vicens proposa una manera gens complaent d’enfrontar el dol. És des de la follia i allò irreal que aconsegueix representar l’abandó, el desassossec i la manca de sentit que caracteritzen la mort.
 
“      Pare
ens mou
l’oblit
o ens mata l’enyorança.”

Laia Gómez
Utilizamos cookies propias y de terceros para mejorar nuestros servicios y mostrarle publicidad relacionada con sus preferencias mediante el análisis de sus hábitos de navegación. Si continúa navegando, consideramos que acepta su uso. Puede cambiar la configuración u obtener más información en nuestra "Política de cookies".