L´obra d´art a l´època de la seva reproductibilitat tècnica és sens dubte l´assaig estètic més influent en els estudis d´humanitats i d´història de l´art de Walter Benjamin. Parteix d´un diagnòstic de la crisi que comença a afectar una Europa amenaçada ja a finals de la dècada de 1920 per l´ascens dels feixismes —que, al seu torn, aprofitaven les tècniques de reproducció artística per fer propaganda i així estetitzar la política— amb l´objectiu d´analitzar la decadència de la cultura de la societat capitalista de masses. La pèrdua de l´aura de l´obra d´art, del seu hic et nunc, de la tradició i del seu valor cultual a causa de la incidència de mitjans de reproducció tècnica com eren la fotografia i el cinema van fer canviar irremeiablement la percepció clàssica de l´art.