Pocs llibres han marcat tant com Les flors del mal la història de la poesia. Charles Baudelaire, un dels primers que van usar la paraula modernité, inaugura una manera d´entendre, d´escriure i, fins i tot, de llegir la poesia en els nous escenaris de la gran ciutat. Quan el llibre es va publicar, el 1857, va ser condemnat i censurat per ultratges a la moral. Baudelaire va respondre afegint-hi uns poemes extraordinaris i tornant-lo a publicar, ja consolidat com una genial combinació de classicisme formal, novetat expressiva, refinament sensual i continguts trasbalsadors. No se li va perdonar que retratés el mal tan implacablement, però Baudelaire, amb una voluntat artística obsessiva, va convertir el fang de la vida en or poètic i bellesa perdurable.