Joan Barceló i Cullerés (Menàrguens, 1955 - Barcelona, 1980). Poeta, narrador, dramaturg i pintor, mort als vint-i-quatre anys, és una de les veus més significatives de la literatura catalana dels anys setanta. Entre d’altres, va rebre alguns dels premis literaris més rellevants com el Vicent Andrés Estellés i el Folch i Torres de narrativa juvenil. En morir sobtadament va deixar un bon gruix d’obra inèdita, en la qual brilla amb llum pròpia el recull de narracions Miracles i espectres (1981). Considerat el seu llibre més reeixit i la clau de volta del seu univers creatiu, és aquí on la seva prosa lírica i plàstica, amarada de folklore i d’escatologia, assoleix la cota més torbadora, irreverent i irònica...