Caïm i Abel

Una generació se’n va, / i una altra ve, / però la terra es manté sempre. / El sol surt, el sol es pon, / anhelant d’arribar al lloc / d’on tornarà a sortir. / El vent bufa de tramuntana, / ara es gira de migjorn; / dóna voltes i més voltes / i refà el camí que havia fet. / Els rius corren cap al mar, / i el mar no s’omple mai; / però els rius no cessen / d’anar sempre al mateix lloc. / Les paraules són pura rutina / i no val la pena de parlar; / l’ull no s’acontenta del que veu / ni l’orella del que sent. / Allò que ha passat tornarà a passar, / allò que s’ha fet tornarà a fer-se: / no hi ha res de nou sota el sol. / Quan d’una cosa diuen: / «Mira, això és nou!», / segur que ja existia abans, / en el temps que ens ha precedit. / De les generacions passades / no en queda cap record, / ni en quedarà cap de les futures; / el seu record s’haurà esvaït / entre els qui vindran després.