Artaud ens va deixar una obra extensa: poeta, dramaturg, novel·lista, actor, director... era un geni que vivia l´art com a totalitat. Van Gogh, suïcidat per la societat és un d´aquests textos inclassificables, un «assaig-poètic», que no respon a cànons i que malgrat tot té una força creativa que obliga el lector a seguir, gairebé a escoltar aquesta mena de rapsode aïrat que és Artaud.

L´autor s´emmiralla en Van Gogh i es rebel·la contra la societat que «va suicidar» el gran pintor: els seus quadres, les estades al sanatori, la relació amb el seu germà, són analitzades des de l´esperit lliure, crític, rebel i anàrquic d´un Artaud en estat de gràcia que, defensant Van Gogh de la seva bogeria, es defensa ell mateix.