Al riu Congo hi impera una norma: aquí tots fan el que faci falta. Molts són veïns de la ciutat que esperen trobar feina en la recollida del blat de moro i el cacauet. Algunes dones, amb el seu fornet de carbó a sobre, ofereixen servei de cuina. Altres ofereixen serveis sexuals. Es fa el que faci falta. Se senten càntics, discussions i pregàries. El sol es pon i tenyeix les sobrecarregades barcasses mentre avancen imparables riu amunt. Els passatgers ofereixen roba, medecines i arròs; els vilatans aporten productes de la selva com ara micos, serps i porcs. Aquesta conca fluvial és la columna vertebral de la República Democràtica del Congo, sense la qual no es podria mantenir en peu. El riu connecta amb nou països africans en els seus 4.700 quilòmetres de longitud fins que desemboca a l´Atlàntic. Però la identitat de cada un d´ells és inseparable de l?estat al qual pertany. Els colonitzadors fugen, els dèspotes cauen... i els que viuen a la riba del riu treuen partit del que els altres han anat deixant enrere. Nens de quatre anys que ja són piragüistes experts, tècniques de pesca ancestrals, tràfic d´animals salvatges... Xavier Aldekoa ens acosta al riu i a la seva gent amb una mirada absorbent i commovedora.