L´Emma està embarassada de vuit mesos quan s´enfronta a la pèrdua inesperada del seu fill. Ho tenia tot preparat: l´habitació del nen, la robeta, les joguines... i totes les il·lusions del món.

«Mare era una paraula bonica amb olor de llençols nets i de melmelada de poma».

La Jhanet ha estat criada per l´àvia a Bolívia mentre la mare emigra a Europa per treballar en el servei domèstic. Amb quin­ze anys, és ella qui decideix creuar l´oceà per retrobar la mare que tant necessita i que pràcticament no coneix.

«Resulta que la mare que ha redescobert és una mare envellida i feble que es dedica a cuidar “amb tot l´amor” els fills d´uns altres».

La Natalka és insegura, i se sent molt desprotegida sense familiars propers. Viu atrapada en una relació abusiva amb un home violent que la pressiona perquè faci de ventre de lloguer sense que ella n´estigui gaire convençuda.

«Cada vegada que passa per davant d´una peixateria el vòmit se li instal·la a la gola i la convida a expulsar tot el que porta a dins: nadó i ecografies, retrets i mal a la panxa, culpa i remordiments. “Ets un ventre i prou, Natalka”».

A Les altres mares Laia Aguilar, amb la seva prosa lúcida i trans­parent, es desplega sense concessions en un relat enlluernador de tres dones, «les altres mares, les no mares, les incompreses», que malgrat tot no perdran mai l´esperança.