Saltar a: Contenido ��� | Pie de la página ��� | Menú principal ���


La Central (c/Mallorca)

Tanta gana de Pol Guasch

III Premi Francesc Garriga

La Breu Edicions

Dimarts 18 de desembre de 2018, 19:30h La Central (c/Mallorca)
Pol Guasch i Arcas (Tarragona, 1997)
A cavall entre Tarragona i Barcelona, llegeix com exposa la violència Mouawad, com fa l’engany Ferrater, i s’emmiralla, esbiaixat, en la teoria de Cixous, en la manera com entén el fet d’escriure des del cos. El seu atreviment és el d’una veu que es planteja el risc no com una opció sinó com una necessitat imperiosa. Per aquest motiu, els seus versos en esqueix s’obren en una ferida mòrbida molt propera als versos trencats de Lispector. D’aquestes veus i d’aquests territoris viscerals parteix el seu primer llibre, Tanta gana, entranyes d’un subjecte atònit que rau enmig d’una cruïlla, amb els ulls i les mans obertes, rebuscant en les butxaques quina és la manera de dir els mots silents que bramen ben endins.
 
El jurat del Premi Francesc Garriga va considerar que d’entre els 80 originals presentats Pol Guasch era el del guanyador el volum que més s’adaptava a les característiques que es consideraven pròpies, o ideals, per a un primer llibre de poemes, amb una veu pròpia i ben definida, així com una originalitat estructural i temàtica que la destacava positivament enfront les altres. El de Pol Guasch i Arcas no és un simple «recull» de poemes primerencs sinó que s’hi percep una idea unitària, i agosarada, de llibre. Francesc Garriga sempre deia que un dels problemes més comuns entre els joves poetes (que ell seguia amb molt interès i molt d’a prop) és que aquests tenen més necessitat d’expressar-se que no pas coses a dir. Sembla ser que, malgrat la seva joventut, Guasch i Arcas té moltes coses a dir, i sembla ser, també, que té molt clar com les vol dir. Perquè Garriga deia, també, que si a més de tenir coses a dir, l’autor té una manera personal de vehicular el seu discurs, allò que en podríem dir «un llenguatge propi» que el faci inconfusible o clarament identificable, aleshores ens trobaríem, realment, davant d’una veu a considerar. Per tots aquests motius, Tanta gana és un volum més que notable.
 
Tot ha estat dit, deia Garriga, però les maneres de dir-ho són infinites i són les que determinen la importància d’una obra. Sempre parlava de la importància de tenir una veu pròpia, una veu personal que faci que allò que ha estat dit milers de vegades torni a ser nou, important, sorprenent, una veu que identifiqui inconfusiblement un autor. En el cas de Pol Guasch i Arcas, per la seva joventut, haurem d’esperar que aquesta veu es fixi o canviï o evolucioni, però  hi hem intuït, com a mínim, un veu que lluita per diferenciar-se, que intenta bastir una poètica personal i intransferible, carregada d’imatges que impacten estèticament alhora que remenen el lector per dintre i que juguen sempre a favor del seu discurs, i, malgrat la llibertat formal amb què sembla presentar-se al lector, sostinguda per una eufonia que a cada vers ens recorda que això és poesia, que la llengua té capacitat de generar-se, en un mateix impuls, en forma i contingut.
 
 
 Qui vulgui enfrontar-se a Tanta gana es trobarà amb un volum energètic, carnal, mòrbid, degudament original i dotat d’una forta contundència a partir d’imatges d’impacte, clarivident a partir de versos que punyen l’esperit d’una ànima en rebel·lia contra un sistema amarat de mediocritat i que mereix ser escopit en la seva calba, tal com ho cantava Joan Salvat Papasseit. La nova veu de Pol Guasch i Arcas es mostra amarada de lectures, però aquestes no han impedit que revelin la seva crua autenticitat, una autenticitat poètica nova que va en sintonia amb referents que oscil·len de Gabriel Ferrater a Hélène Cixous, d’Ausiàs March a Sarah Kane, de Maria Cabrera a David Foster Wallace, entre d’altres.
           
 
és un cim gramatical
en la tartera del desig
s’hi escolen pedres, una allau
de roca mare / i jo surant.
granissa esllanguida
en una vall / i jo surant:
un cos làbil que es candeix.
 
 
Premi Francesc Garriga 2018

Sugerencias de consulta:

Utilizamos cookies propias y de terceros para mejorar nuestros servicios y mostrarle publicidad relacionada con sus preferencias mediante el análisis de sus hábitos de navegación. Si continúa navegando, consideramos que acepta su uso. Puede cambiar la configuración u obtener más información en nuestra "Política de cookies".

Saltar a: Contenido ��� | Pie de la página ��� | Menú principal ���