No seràs un estrany, de Marcel Riera i Fantasmes, de Damià Alou

<em>No seràs un estrany</em>, de Marcel Riera i <em>Fantasmes, </em>de Damià Alou
15.1.2019
19h
La Central (c/Mallorca)

No seràs un estrany, de Marcel Riera i Fantasmes, de Damià Alou

No seràs un estrany hi trobem homenatges en paral·lel: Joseph Brodsky, com a poeta i traductor, i Venècia, on el poeta rus exiliat va voler que descansessin les seves cendres, la ciutat que no acaba d’enfonsar-se i que esdevé esfera de record literari i vital. Així, la poesia de Riera es converteix en un pont elegíac que ajuda a preservar de l’oblit un món, una vida i una obra que van lligats a la seva tasca de traductor, de lector i de poeta, segurament el «nostre» poeta més important i de més talent del que acostumem a qualificar com a poesia de l’experiència.

Només els immortals -vaig dir- fan olor d’algues“.

MARCEL RIERA (Badalona, 1956) és autor dels poemaris: Lluny(2006), L’edat del coure (2008, Premi Vila de Martorell), Llum d’Irlanda (2012, Premi Carles Riba), Occident (2016, Premi Ciutat de Palma-Joan Alcover), Altres veus (2017, Premi Pollença) i les Versions de Bai Juyi (LaBreu, 2013), que forma part de la seva importantíssima aportació com a traductor, sobretot pel que fa a la poesia moderna britànica i nord-americana: Philip Larkin, Edna St. Vincent, Emiliy Dickinson, W. H. Auden, James Fenton, Patrick Kavanagh, John Betjeman, Walter de la Mare, John Dryden. També ha traduït narrativa (Rumer Godden, Joseph Brodsky, Thomas Wolfe).

Fantasmes, l’autor aconsegueix aquell propòsit imperatiu de la literatura que consisteix a aturar el temps. Com una elegia a tot allò que no ha perdurat, que ha estat bandejat no només del present sinó també de la Història, la veu poètica d’Alou recorre els escenaris, els paisatges i els protagonistes que han configurat el seu marc de formació, i en aquest recorregut, el retrobament del temps perdut es manifesta com un aglomerat de veritat i fantasmagoria. Mirar el passat és descobrir fantasmes que malgrat no ser millors que la realitat present, almenys tendien a una autenticitat que a poc a poc ha estat decebuda, ignorada o traïda. Lluny de la metàfora i d’una expressió depuradament lírica, el to elegíac d’aquests poemes ens sedueix i emociona des d’una llengua propera i senzilla, narrativa, que ens planta, cara a cara, davant d’un passat que se salva a través de la paraula.

DAMIÀ ALOU (Ciutat de Mallorca, 1959) és traductor, escriptor i professor de Traducció de la Universitat Pompeu Fabra. Ha publicat in extremis (10.000 Humans Edicions, 1989; un relat il·lustrat per Lluís Juncosa); les novel·les Una modesta aportación a la historia del crimen (Anagrama, 1991) i Aliens(FANBOOKS, 2014); l’assaig El reverso de la cultura (Cátedra, 2017) i el volum de poesia De l’aiguamoll (Emboscall, 2004). També col·labora a l’ARA Llegim.
Les cookies són importants per a tu, influeixen en la teva experiència de navegació, ens ajuden a protegir la teva privadesa i permeten realitzar les peticions que ens sol·licitis a través de la web. Utilitzem cookies pròpies i de tercers per analitzar els nostres serveis i mostrar publicitat relacionada amb les teves preferències en base a un perfil elaborat amb els teus hàbits de navegació (per exemple pàgines visitades). Si consentiu la vostra instal·lació prem "Acceptar cookies", o també pots configurar les teves preferències aquí. Més informació a la nostra Política de cookies