Negro (Desde que te fuiste se nota el silencio), de Jorge Martínez Lucena

Félix Romeo creia en l'amistat com altres creuen en la vida eterna. Creia que unes calces són el més diferent a la mort que existeix. Creia que tot el món té un do. Creia en la defensa dogmàtica de la llibertat. Creia que calia escriure com el cultivador de xampinyons: amb els peus enterrats en merda i amb la certesa de que el producte no és una menja exquisida. Creia en Saragossa i en el Saragossa i en el gol de Nayim. Creia que tot el món hauria de viure enamorat. Creia que el suïcidi del seu amic Chusé va ser una benedicció, un sinistre crim perfecte, perquè no hauria tornat a escriure si ell hagués seguit viu. Creia que hi ha bons i dolents. Creia que quan un es mor el seu jo es dissol i ja està. Tot i que, en aquest últim punt estava equivocat: aquest llibre n'és la prova.
Jorge Martínez Lucena va comença a imaginar l'escriptura d'aquesta història el mateix dia en què Félix Romeo va morir i Facebook es va tenyir de groc. El resultat no és una biografia de Félix Romeo, sinó unes estranyes memòries fragmentàries escrites per un altre gràcies a la memòria d'altres, una relació impossible feta de pàgines que conviden a una lectura pròpia, un entretingut zapping que per convenció anomenarem llibre.

Jorge Martínez Lucena (Barcelona, 1972) sempre va voler ser escriptor. Va començar estudiant ADE. Ho va deixar per estudiar Filosofia. Va marxar a Madrid i va treballar com a comercial. Ho va deixar per ensenyar al batxillerat. Es va doctorar en Periodisme. Va passar a ser professor universitari. Es va casar i va anar a viure a Milà i després a York i després va tornar a Barcelona. Ja amb tres fills, s'ha mudat a la Catalunya central. Des d'allà segueix perseguint cada matí la seva fortuna. Busca moments per ser escriptor, per traspassar la frontera entre realitat i ficció.

L'autor conversarà amb Malcolm Otero Barral i Miguel Aguilar.