La Central (c/ Mallorca)

La imaginació que salva. Les complexes relacions entre moral i ficció

Pau Luque

Els dilluns i els dijous, 17, 20, 24, 27, 31 de ma de 2021, 18:30h a 20h La Central (c/Mallorca)
Aquest curs proposa endinsar-se, a través de la reflexió i la conversa, en les complexes i ambigües relacions entre dos fenòmens que, conjuntament, potser ens defineixen com a humans: la moral i la ficció. A partir tant d’obra de ficció com d’obra assagística, es mirarà d’oferir un ampli espectre de punts de vista al respecte. També s’assajarà una defensa de la imaginació literària fortament influïda per l’obra d’Iris Murdoch i una interpretació harmònica i complementària de les diferents virtuts que tenen la literatura de ficció i la literatura confessional. L’objectiu del curs és que les persones inscrites tinguin una imatge més complexa però alhora més clara del que està en joc en el debat sobre què es pot exigir moralment a la ficció.

El curs estarà dividit en sis sessions:

Breu introducció a la moral i l’ètica (17 de maig)
 
Tot invocant els filòsofs Martha Nussbaum i a Bernard Williams, ens adonarem que moral i ètica son dues coses en part diferents. La moral és una manera de prescriure sistemàticament de quina manera hauríem de comportar-nos en les nostres vides i, a grans trets, és un producte de la Il·lustració. L’ètica, en canvi, té més a veure amb el pensament grec clàssic i té una relació menys prescriptiva amb els comportaments perquè, entre d’altres coses, col·loca en el centre de la discussió el paper que juga la sort en les nostres vides. La pregunta sobre les relacions entre la moral i la ficció està condicionada per les diverses maneres d’entendre el regne de la moral. Per això és important tenir present en què s’assemblen i en què es diferencien moral i ètica.
 
Lectures recomanades: Martha Nussbaum, La fragilidad del bien (1986); Bernard Williams, La ética y los límites de la filosofia (1985).

La imaginació i la fantasia (I) (20 de maig)
 
La imaginació té una doble natura: quan allò que imaginem satisfà sistemàticament els nostres capricis, estem fantasiant. Segons Murdoch, la fantasia és una mena de imaginació espúria. En canvi, a la imaginació nosaltres habitualment ocupem un lloc secundari perquè l’important és el descobriment de l’altre, i, quan ocupem un lloc protagonista, mai és per satisfer els nostres capricis, sinó per a il·luminar amb una llum més clara els racons més opacs de nosaltres mateixos. Així, la imaginació literària ens burxa per tal que duguem una vida ètica, però la literatura imaginativa que aconsegueix aquesta fita no hauria de ser qualificada de literatura moralista; la imaginació, en fi, forma part del que els antics grecs en deien una vida examinada.
 
Lectura recomanada: Iris Murdoch, La salvación por las palabras (2018).

La imaginació i la fantasia (II) (24 de maig)
 
A El mar, el mar Iris Murdoch posa en pràctica literària un joc de miralls entre el narrador, l’autora de l’obra i el protagonista que ens serveix per a entendre la diferència entre imaginació i fantasia. En aquesta sessió veurem que no és difícil deixar-nos segrestar per les nostres fantasies i també explorarem per què una visió conflictiva, incòmoda i contradictòria de les nostres pròpies eleccions potser és la millor manera que tenim per tal de no caure-hi, en les nostres fantasies.
 
Lectura recomanada: Iris Murdoch, El mar, el mar (1978).

Punts de vista sobre la ficció (27 de maig)
 
Una empatia superficial traslladada a la ficció és, segons l’escriptora Namwali Serpell, una manera oportunista i falsa de consolar la consciència d’aquells que viuen en situacions de cert privilegi. Però hi ha d’altres maneres de fer convergir l’empatia i la ficció, com ens suggereix Zadie Smith, que no només no resulten condescendents sinó que ens ajuden a comprendre millor la situació de l’altre. Veurem de quina manera la moral, la política i la ficció estan entrellaçades tot llegint alguns assaigs de Belén Gopegui i mirarem d’entendre, reflexionant amb Maggie Nelson, en què podria consistir l’equilibri entre les conviccions ètiques i la recerca dels límits del tabú. Seguint una idea de Rebecca Solnit, provarem a desacreditar la idea que la literatura no té impacte en el món. Precisament perquè té impacte en el món i, directament o indirectament, l’acaba modelant, té sentit fer-se la pregunta sobre les relacions entre la moral i la ficció.
 
Lectures recomanades: Zadie Smith, “Fascinated to Presume: in Defense of Fiction”, NYRB, 2019; Belén Gopegui, Rompiendo algo (2019); Namwali Serpell, “The Banality of Empathy”, NYRB 2019; Maggie Nelson, El arte de la crueldad (2011); Rebeca Solnit, “Men Explain Lolita to Me”, Literary Hub, 2015.
 
L’arc moral d’una novel·lista (31 de maig)
 
¿S’altera el caràcter moral d’una novel·lista amb el temps? ¿Són els canvis, en cas que n’hi hagi, decisius? Per tal d’intentar respondre a aquestes preguntes ens fixarem en una part de l’obra de la novel·lista anglesa Margaret Drabble. Traçarem una conversa entre algunes de les seves primeres novel·les i les seves dues darreres novel·les, publicades sent ja força gran. D’aquesta forma provarem de descobrir quin és l’arc moral, si és que n’hi ha algun, d’una novel·lista al llarg de la seva obra i de la seva vida .
 
Lectures recomanades: Margaret Drabble: Una jaula en un jardín de verano (1963); La piedra de moler (1965); La niña de oro puro (2013); La negra crecida (2016).
 
 Ficció i no ficció (3 de juny)
 
¿Quines són les virtuts de la ficció? ¿Quines són les virtuts de la literatura més confessional? En les darreres dècades, la ficció ha perdut una mica de prestigi i alguns dels mecanismes sobre els quals es recolzava han passat a ser vistos amb certa sospita. Al mateix temps, una literatura de caire més confessional ha adquirit més prestigi. Semblaria, doncs, que hi ha una mena de joc de suma zero entre ficció i confessió. Explorarem la possibilitat que, en lloc de concebre-les d’aquesta forma, ficció i confessió expressin virtuts que en realitat es complementen.
 
Lectures recomanades: Denise Riley, El tiempo vivido, sin su fluir (2020); Fernanda Melchor, Temporada de huracanes (2017); Jia Tolentino, Falso espejo (2020); Irene Solà, Canto jo i la muntanya balla (2019); Vivian Gornick, Apegos feroces (1987); Vivian Gornick, Mirarse de frente (2019).
 
Calendari: Els dilluns i els dijous, 17, 20, 24, 27, 31 de maig i 3 de juny
Horari: 18:30h a 20h
Lloc: La Central (C.Mallorca)

Preu: 90€ (6 sessions)

Funcionament
- El curs té dues modalitats: presencial i telemàtica.
- El professor durà a terme la classe des de La Central de C/Mallorca amb un nombre reduït d'alumnes (respectant l'aforament establert per llei) i la resta d'inscrits que no vulguin o puguin seguir la classe presencialment ho faran des de casa. 
- Hem instal·lat càmeres i micròfons de manera que les persones que no hi assisteixin puguin veure, sentir i intervenir en la sessió. Si les normes decreten unes restriccions més estrictes, es farien només telmàticament.
- La versió online de cada curs es durà a terme mitjançant la plataforma Zoom.
- Uns dies abans de l'inici de les classes els alumnes rebran unes instruccions per accedir al curs i les claus de Zoom, de manera que, si algú té dificultats pot fer-nos consultes prèvies al dia de la classe.
*Sempre que la pandèmia ho permeti, si no és possible el curs es farà íntegrament en línia.

Informació i reserves: academia@lacentral.com / 93 550 46 01

*Curs impartit en català

Les inscripcions només seran definitives una vegada s’hagi efectuat el pagament del curs.
Els antics alumnes  tenen un 5% de descompte. 
Després de la primera sessió, no es reemborsarà l’import del curs. En cas de no poder assistir al curs, caldrà avisar amb un mínim de 48h d’antelació. En cas contrari, es reemborsarà només la meitat de l’import. 
Si les circumstàncies ho requereixen, la programació dels cursos pot ser modificada. 
La targeta de client és vàlida pels cursos de l’Acadèmia.

Imatge: Código desconocido, Haneke (2000)
 



PRESENCIAL
ONLINE
Utilizamos cookies propias y de terceros para mejorar nuestros servicios y mostrarle publicidad relacionada con sus preferencias mediante el análisis de sus hábitos de navegación. Si continúa navegando, consideramos que acepta su uso. Puede cambiar la configuración u obtener más información en nuestra "Política de cookies".