Els mites clàssics. Versions, interpretacions i pervivències

Els mites clàssics. Versions, interpretacions i pervivències
Tots hem sentit a parlar alguna vegada dels deus anys que va trigar Ulisses per tornar a Ítaca, del matrimoni d’Èdip amb la seva mare, dels treballs d’Hèracles, o del rei Midas, que transformava en or tot el que tocava; i tanmateix, malgrat la familiaritat que tenim amb moltesd’aquestes històries, els mites de l’Antiguitat clàssica se’ns continuen presentant amb un punt d’estranyesa, propers i llunyans a la vegada. I és que aquestes contalles, que han influït poderosament en el pensament, en l’art i en la literatura universals, no han deixat de suscitar al llarg de tots aquests segles un bon nombre de dubtes i de preguntes: ¿Què són ben bé els mites? ¿Qui els explicava, i per què? ¿Com s’han d’interpretar? ¿Per què ens continuen interpel·lant encara avui dia? ¿Quina relació tenen amb els fets històrics? ¿Com es van arribar a configurar?
En aquest curs ens proposem d’aproximar-nos a aquestes i altres qüestions a partir d’alguns dels mites de l’Antiguitat clàssica més representatives, a partir de les històries que grecs i romans coneixien i explicaven —sovint amb versions significativament divergents—, i de fer-ho resseguint el progressiu procés de formació i consolidació d’aquestes contalles fins a prendre la forma canònica que a través de l’art, la literatura o el pensament ha arribat fins als nostres dies.
Programa: del 6 de febrer al 10 d'abril de 2019
1. Mites d’Atenes: Teseu i la casa reial atenenca.
2. Mites de Creta: el laberint del Minotaure. Dèdal i Ícar.
3. Mites d’Arcàdia i de Tessàlia: Licàon i els centaures.
4. La guerra de Troia I: el judici de Paris i el rapte d’Hèlena.
5. La guerra de Troia II: la glòria d’Aquil·les i el cavall de fusta.
6. La guerra de Troia III: el retorn d’Ulisses i dels altres herois.
7. Píram i Tisbe, Eros i Psique... l’amor en el mite.
8. Les dones valentes, de les Danaides a Atalanta.
9. La roca de Sísif o els grans pecadors mítics.
10. Metamorfosis: la transformació en el mite.
Bibliografia
Richard Buxton, Imaginary Greece, the Contexts of Mythology. Cambridge University Press, 1994; trad. cast. El imaginario griego. Los contextos de la mitología. Cambridge University Press, 2000.
Josep Antoni Clua, El rostre de la Medusa. Manual de Mitologia grega en els seus textos literaris. Lleida, Edicions de la Universitat de Lleida, 2010.
Marcel Detienne, L’invention de la mythologie. Gallimard, 1981; trad. cast. La invención de la mitología. Península, 1985.
Ken Dowden & Niall Livingston (eds.), A Companion to Greek Mythology. Wiley-Blackwell, 2011.
Timothy Gantz, Early Greek Myth: A Guide to Literary and Artistic Sources, 2 vols. The John Hopkins University Press, 1996.
Pierre Grimal, Diccionari de Mitologia grega i romana. Trad. cat., Edicions de 1984, 2008; trad. cast. Paidós, 1981.
Jean-Pierre Vernant, Mythe et religion en Grèce ancienne. Éditions du Seuil, 1990; trad. cast. Mito y religión en la Grecia Antigua. Ariel, 1991.
— Mythe et pensée chez les grecs : études de psychologie historique. Maspero, 1971; trad. cast.Mito y pensamiento en la Grecia Antigua. Ariel, 1973.
— L’Univers, les dieux, les hommes: récits grecs des origenes. Éditions Seuil, 1999; trad. cat.L’univers, els déus, els homes. Anagrama—Empúries, 2000.
Roger D. Woodard (ed.), The Cambridge Companion to Greek Mythology. Cambridge University Press, 2007.
Lectures
Apol·loni de Rodes, Les argonàutiques.
Antoní Liberal, Recull de metamorfosis.
Èsquil, Prometeu encadenat.
Eurípides, Medea.
Hesíode, Teogonia.
Higí, Faules.
Homer, Ilíada.
Homer, Odissea.
Ovidi, Les metamorfosis.
Pseudo-Apol·lodor, Biblioteca.
Sòfocles, Èdip rei.
Calendari: 6, 13, 20, 27 de febrer; 6, 13, 20, 27 de març, i 3 i 10 d'abril, de 19h a 20:30h
Preu: 150 euros
Informació i reserves: [email protected] / 93 550 46 01