Dones filòsofes: la història de les idees revisitada

Hi ha qui ha descrit sovint la història de la filosofia com una mena de  “panteó d’homes blancs”, i l’imaginari social sol identificar el pensar amb una activitat solitària que un senyor fa en la penombra de la seva cambra, en silenci i endinsat en si mateix. En aquest curs proposem entendre la filosofia com una activitat molt més coral, com un diàleg entre persones diverses en el seu tarannà i interessos, però unides per la seva passió per aprendre i descobrir cada matís de l’existència. En concret, procurarem de restablir una veritat que ha quedat ocultada: que hi ha moltes dones pensadores, valentes i decidides, les idees de les quals son i seran il·luminadores.
 
 

Programa
 
12 abril: DONES I FILOSOFIA
La primera sessió estarà dedicada a deconstruir tòpics històrics i filosòfics sobre el paper de les dones en la història de la filosofia. Aprendrem maneres de com introduir la perspectiva de gènere en la nostra vida intel·lectual.

Bibliografia
Gleichauf, I. (2007). Vull comprendre: història de dones filòsofes. Barcelona: La Desclosa.
Ménage, G. (2009). Historia de las mujeres filósofas. Barcelona: Herder.
Warren, K. J. (2009). An Unconventional History of Western Philosophy. Conversations between Men and Women Philosophers. Lanham: Rowman & Littlefield.
 

19 abril: LA CIUTAT DE LES DAMES DE CRISTINA DE PIZÁN
La primera intel·lectual europea protofeminista va ser la desconeguda Cristina de Pizán amb la seva obra utòpica La Ciutat de les Dames (1405). Va passar desapercebuda durant molts segles perquè, com moltes de les seves coetànies, la seva obra va ser atribuïda a un home fins que se’n va restablir l’autoria.  Seguirem a Cristina en la construcció de la seva ciutat ideal mentre anem restablint la virtut femenina de segles de misogínia.

Bibliografia
Pizán, C. de. (2018). La ciudad de las damas. Madrid: Siruela.
 

26 abril: DONES DE LA REVOLUCIÓ: DE GOUGES I WOLLSTONECRAFT
La Revolució Francesa va coincidir amb la primera onada feminista en què les dones s’organitzen per reclamar el seu paper en el derrocament de l’Antic Règim i en la construcció de la ciutadania republicana. Repassarem les demandes de la mà de dues heroïnes tràgiques de la revolució: Olympe de Gouges i Mary Wollstonecraft.
 
Bibliografia
Condorcet, De Gouges, D. L. et al. (1993). La ilustración olvidada. La polémica de los sexos en el siglo XVIII. (A. H. Puleo, Ed.). Barcelona: Anthropos.
De Gouges, O. (2017). Declaración de los Derechos de la Mujer y de la Ciudadana. CAAW Ediciones.
Wollstonecraft, M. (2005). Vindicación de los derechos de la mujer. Madrid: Istmo.
 Wollstonecraft, M. (2010). La educación de las hijas. Santander: El Desvelo & Malentendido.
 
 3 de maig: JANE ADDAMS I EL PROGRESSIVISME SOCIAL
Fins ara, només hi ha una filòsofa que hagi guanyat el Premi Nobel de la Pau: la reformadora social i activista Jane Addams de l’escola de Chicago. Addams va ser una visionària, la fundadora del treball social i una pacifista decidida. Coneixerem amb ella el moviment internacionalista que va dur a tantes sufragistes a provar de deturar la Primera Guerra Mundial.

Bibliografia
Addams, J. (2014). El largo camino de la memoria de las mujeres. Zaragoza: Prensas Universitarias de Zaragoza.
Addams, J. (2014). Veinte años en Hull House. Murcia: Editum. Ediciones de la Universidad de Murcia.
 

10 de maig: CHARLOTTE PERKINS GILMAN CONTRA LA CULTURA ANDROCÈNTRICA
De la mateixa generació que Jane Addams, Gilman no ho va tenir fàcil. Il·lustradora, autodidacta i escriptora incansable. La seva obra literària constitueix la denúncia més vehement contra el biaix sexista que travessa tota la nostra cultura. Contra l’androcentrisme, Gilman somia en una utopia matriarcal on dones i homes podran estimar-se com a éssers lliures.
 
Bibliografia
Gilman, C. P. (2002). Terra d’Elles. Barcelona: Editorial Laertes.
Gilman, C. P. (2016). El paper de paret groc. Barcelona: Editorial Laertes.
Gilman, C. P. (2017). El món de l’home o la nostra cultura androcèntrica. Maçanet de la Selva: Editorial Gregal.
 

17 de maig: JUDITH SHKLAR I ELS ROSTRES DE LA INJUSTÍCIA
Judith Shklar va conèixer en la seva adolescència el periple de les persones refugiades i els camps d’internament. Fugint del nazisme i amb gran esforç, es llaurarà una carrera meteòrica en la recerca i en la docència universitàries fins a presidir l’Associació Americana de Ciència Política. Però la seva experiència juvenil la marcarà en la seva idea d’una filosofia política que practiqui l’heurística de la por i repari les víctimes pel seu sofriment.
 
Bibliografia
Shklar, J. (2013). Los rostros de la injusticia. Barcelona: Herder.
Shklar, J. (2018). El liberalismo del miedo. Barcelona: Herder.
 

24 de maig: AUDRE LORDE: POETA, MARE, GUERRERA, LESBIANA.
No es pot presentar l’Audre Lorde sense utilitzar la fórmula que ella repetia cada vegada que llegia poesia en públic. Formada en el feminisme negre radical de Nova York, la poesia eròtica de Lorde dona veu a les oprimides perquè puguin transcendir el seu dolor. La seva obra assagística és tan profunda com la seva forma de cantar i sentir. Audre ens va deixar massa aviat, però el seu llegat perviu.
 
Bibliografia
Lorde, A. (2003). La hermana, la extranjera. Madrid: horas y HORAS.
Lorde, A. (2009). Zami. Una biomitografía. Una nueva forma de escribir mi nombre. Madrid: horas y HORAS.
Lorde, A. (2019). Entre nosotras. Una antología. (M. Lobelle, Ed.). Madrid: Visor.
 

31 de maig: VANDANA SHIVA I LES LLAVORS DE LA LLIBERTAT
El canvi climàtic i la colonització de la vida seran les batalles del segle XXI. La filòsofa i activista Vandana Shiva porta dècades enfrontant-se a les grans corporacions que estan creixent a base de destruir el planeta Terra. Per Shiva, el capitalisme extractiu opera de la mateixa manera ja es tracti de pobles, recursos naturals o herència genètica. Amb ella provarem d’entendre com ha de ser possible una vida arrelada a la Terra si volem encara tenir un futur en ella.
 
Bibliografia
Mies, M., & Shiva, V. (1997). Ecofeminismo: teoría, crítica y perspectivas. Barcelona: Icaria.
Shiva, V. (2001). Biopiratería. El saqueo de la naturaleza y del conocimiento. Barcelona: Icària.
V.V.A.A. (2019). Per què les dones salvaran el planeta. Barcelona: Raig Verd.
 
 
Funcionament
- El curs té dues modalitats: presencial i telemàtica.
- La professora durà a terme la classe des de La Central del Raval amb un nombre reduït d'alumnes (respectant l'aforament establert per llei) i la resta d'inscrits que no vulguin o puguin seguir la classe presencialment ho faran des de casa.*
- Hem instal·lat càmeres i micròfons de manera que les persones que no hi assisteixin puguin veure, sentir i intervenir en la sessió. Si les normes decreten unes restriccions més estrictes, es farien només telmàticament.
- La versió online de cada curs es durà a terme mitjançant la plataforma Zoom.
- Uns dies abans de l'inici de les classes els alumnes rebran unes instruccions per accedir al curs i les claus de Zoom, de manera que, si algú té dificultats pot fer-nos consultes prèvies al dia de la classe.