Feia prop de deu anys que la meva salut havia començat a declinar i, poc abans d’emprendre el viatge, em semblava que havia arribat a l’últim acte de la meva vida i que no em quedava res més que esperar la infermera i la funerària. Em van suggerir que anés als mars del Sud, i no em va semblar malament la idea de viatjar com un fantasma, arrossegat com un paquet, per escenaris que m’havien atret quan gaudia de salut i de joventut. Vaig llogar doncs la goleta del doctor Merrit, el Casco, de setanta quatre tones, i vaig salpar de San Francisco a la darreria de juny del 1888 rumb a les illes orientals i, a la primeria de l’any següent, ja era a Honolulu.